OPERATIU


SISTEMA OPERATIU:
1. Programari
Un programa és un conjunt d’instruccions que l’ordinador interpreta per saber quines operacions ha de realitzar amb les dades.
El conjunt dels programes d’un ordinador és el seu programari (també anomenat software).
1. BIOS
S’executa automàticament en primer lloc. S’encarrega de trobar els dispositius per carregar el sistema operatiu a la memòria.
2. Sistema operatiu
S’executa automàticament en segon lloc i es manté mentre l’ordinador està encès. Està format per una sèrie de programes que controlen directament el maquinari de l’ordinador.
3. Entorn d’escriptori
S’executa automàticament en tercer lloc i es manté mentre l’ordinador està encès. Està format per una sèrie de programes que proporcionen una interfície gràfica de finestres, icones i menús. Hi podem interactuar mitjançant un dispositiu apuntador.
4. Aplicacions
S’executen en quart lloc a petició de l’usuari i no es mantenen tot el temps que l’ordi­nador està encès. En són exemples el navegador d’Internet, el processador de textos, l’editor d’imatges, els reproductors multimèdia, etc. Necessiten el sistema operatiu per funcionar.
BIos
La BIOS és una memòria no volàtil que està situada sobre la placa mare.

1.2. Sistema operatiu
Un sistema operatiu és un conjunt de programes dissenyats per administrar directament el maquinari de l’ordinador, és a dir, tant el nucli de l’ordinador com els perifèrics.
Microsoft Windows
És un sistema operatiu de codi tancat propietari. Va ser creat per l’empresa Micro­soft i es distribueix sota la llicència Microsoft CLUF (contracte de llicència per a l’usuari final).

Linux
És un grup de sistemes operatius de codi lliure que es distribueixen sota la llicència GNU (General Public License). Les diverses famílies que hi ha s’anomenen distribuci­ons  
MAC OS X
És un sistema operatiu amb parts de codi tancat i parts de codi obert. Va ser creat per l’empresa Apple Inc. i es distribueix simultàniament sota diverses llicències.
GOOGLE  CHROME
És un sistema operatiu de codi obert. Va ser creat per l’empresa Google Inc. i està ba­sat en GNU/Linux. S’ha dissenyat per als IBM PC Compatibles i, en particular, per als ordinadors ultraportàtils. Aspira a fer que l’única aplicació d’usuari que calgui execu­tar a l’ordinador personal sigui el navegador d’Internet Google Chrome. Així, amb el navegador s’accedeix a les aplicacions més corrents a través de serveis web especi­alitzats en la creació en línia de documents de text, fulls de càlcul, correu electrònic, missatgeria instantània, telefonia... Tots aquests serveis web ja existeixen, oferts per diverses companyies, entre les quals es troba Google.
1.2.2.Particions de disc
El disc dur d’un ordinador pot ser una unitat íntegra o estar dividit en parts, anomena­des particions.
Cadascuna d’aquestes parts és independent i pot tenir instal·lat un sistema operatiu diferent. D’aquesta manera es pot utilitzar el maquinari de l’ordinador amb sistemes operatius independents, però mai de manera simultània.
Els sistemes operatius presenten a l’usuari les particions com a diferents unitats de disc:
Windows
A Windows, la finestra El meu ordinador mostra les particions accessibles amb el sím­bol d’una unitat i una lletra.
Ubuntu
A Ubuntu Linux, les particions detectades apareixen llistades al menú Llocs (Places).  de grups d’usuaris

1.2.2.2. Sistemes d’arxius
Per poder usar una partició, abans s’ha de formatar. Amb aquest procés s’elimina tota la informació que contenia i s’ass
2. L’entornd’escriptori
Un entorn d’escriptori és un conjunt de programes que s’ocupen de la gestió de la interacció entre l’usuari i el sistema operatiu per mitjà d’una interfície gràfica.
Anomenem interfície gràfica el conjunt de finestres, icones, menús, etc. que per­meten la comunica
2.2. Explorador d’arxius
L’explorador d’arxius és el programa de l’entorn d’escriptori que permet la manipulació d’arxius i carpetes.
2.2.2. Estructura de directoris
Els arxius gravats en una unitat d’emmagatzematge no volàtil es guarden en carpetes o directoris.
Les carpetes permeten classificar els arxius, separar-los els uns dels altres si convé. Aquest tipus d’organització es denomina jerarquia niada, perquè cada carpeta pot contenir, a més d’arxius, altres carpetes, tantes com necessitem.
 2.2.4. Barra de direcció o localització
Quan utilitzem l’explorador d’arxius, ens és molt útil saber en quina posició de l’ar­bre de directoris ens trobem en cada moment. La barra de direccions ens ho indica i també ens permet escriure manualment la ruta o posició de l’arbre a la qual volem anar.
 2.2.6. Accions bàsiques de l’explorador
L’explorador pot realitzar diverses accions sobre els arxius o carpetes que hem selecci­onat. Per seleccionar un arxiu o carpeta, només cal fer un clic.
 2.2.7. Propietats d’un arxiu o carpeta
L’explorador d’arxius permet accedir a les propietats de carpetes i fitxers en qualsevol moment.
Les propietats es presenten sota la forma d’una finestra amb diverses pestanyes. La pri­mera conté la informació més important sobre l’objecte en qüestió. Hi apareix el nom, el tipus d’objecte, la mida, la localització a l’estructura de directoris, l’última data d’accés, l’última data de modificació i els permisos sobre l’arxiu o carpeta.


2.3. Eines d’administració del sistema
Tot entorn d’escriptori posa a disposició de l’usuari una sèrie d’eines per administrar l’ordinador.
Les eines tractades en aquesta secció vénen totes instal·lades per defecte en els siste­mes operatius Windows i Ubuntu. Es tracta d’eines per:
Configurar els comptes d’usuari.•
Gestionar la paperera de reciclatge.•
Monitorar el sistema. •
Compactar el disc.•
Instal·lar programai.•
Desinstal·lar programari.•
Actualitzar programari
 2.3.1. Comptes d’usuari
Un compte d’usuari en un ordinador personal consisteix en:
Nom d’usuari (username)
És una dada pública. No hi pot haver dos comptes d’usuari amb el mateix nom d’usu­ari.
Contrasenya (password)
És una dada privada, associada al nom d’usuari.apareix quan cliquem sobre el botó dret.
2.3.1.2. Utilitat
La utilització de comptes d’usuari i pantalles d’autenticació en iniciar cada sessió d’ús dels ordinadors personals és un mètode eficaç per controlar l’accés a dades privades.
 2.3.3. Monitor del sistema
El monitor del sistema és una eina que permet conèixer l’estat de l’ordinador en un mo­ment determinat.
2.3.4. Compactador de disc
Els arxius es graven al disc dur dividits en diversos fragments. Els fragments es col·loquen sobre la superfície física del disc i no ocupen necessàriament un únic espai contigu.
2.3.5. Instal·lació de programari La instal·lació de programari és el pas previ a utilitzar aplicacions que no vénen instal·lades per defecte amb el sistema operatiu.
2.3.6. Desinstal·lació de programari
La desinstal·lació d’una aplicació consisteix a esborrar tots els arxius necessaris per a la seva execució. Com que aquests arxius es poden trobar en diferents llocs de la unitat, i com que durant la instal·lació es configura el sistema operatiu perquè l’aplicació s’in­tegri correctament a l’entorn d’escriptori, es recomana utilitzar eines de desinstal·lació
2.3.7. Actualitzacions de programari
Les actualitzacions de programari (software updates) corregeixen vulnerabilitats i de­fectes del programari.
2.3.7.1. Classificació
Podem classificar les actualitzacions en dues categories, com a mínim:
Actualitzacions crítiques o de seguretat
Les actualitzacions crítiques corregeixen vulnerabilitats. Aquestes actualitzacions s’han d’executar sempre tan aviat com sigui possible. Si l’actualització afecta el siste­ma operatiu, la seva aplicació encara és més urgent.
Actualitzacions recomanades
Les actualitzacions recomanades depuren el funcionament del programari o hi afe­geixen una nova funcionalitat. En aquest últim cas, els usuaris acostumats a una versió d’un programa en particular poden trobar que el canvi en modifica el funcio­nament d’una manera que no els convé. Per aquesta raó és aconsellable conèixer a priori quins són els canvis de les actualitzacions recomanades en aquells programes que usem quotidianament.
2.3.7.2. Versions de programari
Una actualització de programari fa que la versió de l’aplicació instal·lada a l’ordinador canviï.
La versió d’un programa s’expressa amb dos números o més, separats per un punt o més. Per exemple, 3.0.15.ionalitats.automàtica.